Usem l'indignació per a la revolució

La proliferació d'acampades iniciada per joves a arreu de l'Estat espanyol i l'ampli suport mostrat per bona part de la població demostra que la societat està farta de moltes de les injustícies provocades pel sistema capitalista actual.

Es tracta d'una protesta heterogènea que conflueix amb la indignació generalitzada davant la falsa democràcia lliberal. Aquesta indignació ha sigut l'eix d'unió entre la gent que ha participat en aquest moviment i la resta de la societats.

Des de certs sectors de l'esquerra, des d'una òptica sovint desapassionada i excessivament racionalista, es critica aquesta unió en base a un sentiment, que està cimentat sobre un concepte negatiu, de rebuig. Basen la seva argunmentació en el fet que la indignació és un sentiment perillós i que pot portar a diversos tipos de populisme, i que és la base del racisme i el feixisme.

Tenen part de raó, però no hem dòblidar que la indignació és una potentíssima arma mobilitzadora i que ha sigut el motor necessari per a totes les revolucions socials que hi ha hagut. D'altres han criticat el caràcter petitburgès de la protesta i han criticat que es tractès de una protesta "interclassista", sovint amb un alt contingut ideològic postmodern.

S'ha d'entendre que el capitalisme genera un munt de contradiccions que afecten no només a la classe treballadora, sinó també a la petita burgesia, part de la burgesia productiva, autònoms i demés. Ara és necessària la força de tots i totes els qui ens veiem atacats pel sistema i cal enfocar la indignació en la transformació de les seves principals contradiccions:

1. La dictadura del sistema financer: taxa Tobin per a aturar l'especulació, responsabilitat penal per a banquers especuladors i caminar cap a la banca pública per socialitzar els beneficis.

2. Contradicció capital-treball:

Mesures defensives per a a aturar d'inmediat la pèrdua de drets que està patint la classe treballadora: no a la reforma de les pensions, no a la reforma laboral, aturada inmediata de les retallades a la Sanitat, l'Educació i la Cultura.

Mesures ofensives: Anar cap a les 35 hores laborals sense pèrdua de sou, creació d'impostos progressius reals que gravin les grans fortunes, millora de l'Estat del benestar aplicant la llei de la dependència, més inversió social en equipaments de barri, orogressiva recuperació pública dels espais urbans i comunitaris...

3. Defícits democràtics: Nova llei electoral, codi ètic per a polítics amb penalització penal per a la corrupció, cap imputat en les llistes, fora la monarquia, referèndums vinculants, creació d'espais reals de participació mitjançant la democràcia directa, mesures per a acabar amb la partidització de la justícia, reorganització de les estructures de l'Estat dotant de sentit a la Càmara baixa, dotar de competències reals al síndic de greuges/defensor del poble, creació d'un consell audiovisual potent que permeti un control democràtic enfront la manipulació dels grans media grups privats, lluita contra el patriarcat, fi a la discriminació de la dona i a jutjar a ningú per qualsevol opció sexual, igualtat de drets per a tothom, prou a la discriminació de l'inmigrant: "un ciutadà, un vot", vot a partir dels 16 anys... Tot això s'ha de veure reflectat en una nova Constitució que culmini la transició democràtica i acabi amb les restes de l'antic règim.

4. Contradicció capital-Planeta. Aturar el creixement infinit, compliment del protocol de Kioto i avançar cap a posicions més avançaders, millora del transport públic a preu accessible, creació de camps urbans, mesures per a repartir els pisos buits am, apostar per una cultura sostenible, progressiu tancament de les nuclears i apostar per les energies netes i renovables, acabar amb la dependència del petroli...


Cal coordinar tots els diferents moviments socials de l'esquerra i organitzar a tota la gent desorganitzada que s'ha vist implicada en aquest procés! El moviment està sent una resposta increïble davant d'un sistema injust, ara cal però, dotar-lo de continguts clars comptant amb la participació d'intel·lectuals i sindicats de treballadors i ho hem d'aconseguir portar-ho als barris, als llocs de feina, a instituts i universitats!

No hem d'aconseguir un altre "Maig del 68", hem de transformar realment aquest sistema econòmic i social, acabar amb la burgesia parasitària i caminar cap a un sistema més just!!

Aquí comença la revolució! Ara més que mai és necessària la organització! Organitza't i lluita!