La febre de les acampades s'extén i continua amb molta força una setmana i dos dies després de que s'iniciés la primera acampada el passat dilluns 15 de Maig. Cada dia es multipliquen les assemblees als barris, pobles, unis i a alguns llocs de treball. La societat catalana i espanyola està demostrant que està indignada i decidida a avançar en uns veritables canvis democràtics, socials i econòmics.
Tanmateix, com era previsible, comencen a mostrar-se les contradiccions que comporta l'heteregenoitat de la protesta i la confluència en el rebuig. La contaminació dels mitjans de comunicació i la voluntat de divisió que tenen alguns, les males dinàmiques d'algunes de les assemblees, les deficiències democràtiques del propi sistema assembleari, els discursos d'alguns il·luminats i la falta de concreció en els punts mínims són alguns dels factors que comencen a posar nerviós i a desanimar a més d'un.
Per a treballar en un sistema assembleari cal formació i cultura de consens. Hem de solucionar les dificultats i defícits democràtics que hi ha a l'hora de prendre certes decions com el rumb estrarègic, i intentar treballar, dia a dia, perquè el procès guanyi en democràcia. Cal crear assemblees més reduïdes als barris, a les unis, als llocs de treballs i consolidar una coordinació sòlida que permeti dotar continuïtat a la lluita. Ara és més necessària que mai la participació de tothom i hauríem de consultar als experts en mediació i solucionació de conflictes ajuda per tal de forjar la coordinació necessària i aïllar les posicions fracturistes.
Ara no podem desanimar-nos. D'aquí s'ha d'iniciar un procés imparable que camini decididament i sense por cap a la victòria i el canvi de sistema. Les contradiccions intrínsiques del sistema capitalista provocades per l'ànsia i l'acumulació de les classes dominants i la dictadura de la burgesia financera ha provocat un munt de contradiccions a la classe treballadora i a la resta de classes intermiges i subalternes: part de la burgesia productiva, petita burgesia, aturats, exclosos socials, autònoms... Tots som víctimes del sistema. Mentrestant, els grans partits polítics lluny de lluitar contra els mercats salvatges i defensar els drets de la majoria de la població, han estat còmplices d'aquest escarni i han claudicat en la idea del progrès social.
Dins les acampades, alguns comencen a fer un anàlisis infantilista i fraccionalista dividint al moviment en "refors" i "revos". No caiguem en el parany. Demostrem que nosaltres també podem unir-nos i compatibilitzar les lluites. Posem-nos d'acord, tal com fan les èlits econòmiques. No dividim el moviment intentant buscar dreceres ràpides, ni intentem incorporar totes les reclamacions postmodernes en un full de mínims, ni ens posem les mans al cap si algú vol anar més enllà i pensar en com seria una societat ideal.
És imprescindible caminar cap a la transformació de l'injust sistema capitalista i construir una nova societat sobre les bases d'un nou món on tots i totes poguem participar en la creació del disseny de l'estructura del sistema productiu i gaudir-ne dels beneficis que se'n produeixin.
El moviment no ha de renunciar res però s'ha de fixar uns tempos. Cal preparar-nos i organitzar-nos bé, i no perdre a ningú pel camí. Cadascú arribarà fins a on vulgui, però hem de fer junts el recorregut que compartim i convertir-nos en una eina útil per a tots aquells qui només volen reformes concretes.
L'hegemonia del control ideològic de les el·lits dominants i el control mediàtic de la població ha aconseguit una alienació generalitzada i imposar unes preocupacions i debats menors. El poble cada cop està més lluny de la GRAN política i la confrontació ideològica, el que ha provocat un retrocès ideològic preocopant a la nostra societat. És necessari començar de nou un procès ampli de presa de consciència i de contrainformació, usant tots els avenços que s'han realitzat en el si de les ciències socials. La radicalitat de les protestes anirà augmentant durant tot aquest procès ja que la racionalitat porta a la revolució. És important, però, no intentar imposar aquestes mesures radicals sinó deixar que surgeixin del propi debat ampli social.
És necessària la implicació i mobilització dels sectors intel·lectuals d'esquerres, alguns dels quals fa massa temps que romanen tancats al despatx, per donar eines discursives als "indignats". Els intel·lectuals haurienm de tornar a unir l'anàlisis amb la praxis, sinó no serveix per a res. Parafrejant a Marx "Fins ara els filòsofs s'han dedicat a analitzar el món, ara és hora de transformar-lo".
Així doncs, és necessàri que tots i totes els que pretenem un veritable canvi social i econòmic treballem per a mirar de convergir i articular les dues postures.
S'han de començar a tirar endavant algunes propostes valentes però concretes i realistes que comptin amb un ampli suport social. Aquests punts haurien de ser compartits pels sectors més d'esquerra del PSOE i ICV, per la majoria de la població despolititzada, pels sectors l'esquerra mediàtica (Buenafuente, Gabilondo, Wyoming...), cultural (sabina, serrat, llach, Ismael Serrano, Segura i companyia) i intel·ectual, els , etc . Uns exemples d'aquests punts podrien ser, per exemple, aquests que corren per la xarxa.
Estat Espanyol:
1. Reforma de la llei electoral. Representació proporcional dels vots de la ciutadania. Circumscripció autonòmica enlloc de provincial. Declaració anual del patrimoni i els ingressos dels polítics. Inhabilitació dels polítics imputats en casos de corrupció.
2. Referèndum sobre el rescat a la banca. Que la ciutadania pugui decidir si volen destinar els diners dels seus impostos a rescatar entitats financeres insolvents (representa el 2% del PIB anual). Que el lliurament de l'habitatge saldi la hipotèca amb els bancs.
3. Fiscalitat al servei de les persones. Reestabliment de l'impost de successions i de patrimoni. Eliminació de les SICAV, Augment progressiu de l'impost de societats i de l'IRPF pels trams de renta més alts. Baixada de l'IVA.
Catalunya:
4. No a les retallades. Reestabliment dels pressupostos de la Generalitat en Salut, Educació i Cultura.
Internacional:
5.Control dels moviments internacionals de capital. Promoció a nivell internacional de l'adopció d'una taxa a les transaccions financeres (Taxa Tobin). Supressió dels paraisos fiscals. Referèndums per la participació a les Guerres.
Per altra banda, el procés d'organització de les masses revolucionàries ha de continuar creixent. És especialment important atraure i portar cap a l'esquerra els sindicats de treballadors. La riquesa es crea gràcies a la força de treball, si deixem de produir, es deixen d'enriquir. És doncs imprescindible recolzar a les bases dels grans sindicats per tal que augmentin la combativitat de la classe treballadora com més abans millor. Seria importantíssims que es comenci a moure la preparació d'una vaga general!
El Poble unit, mai serà vençut ! Aquí comença la revolució!
